Les existències: Són els productes que trobem en un magatzem i que s’utilitzen per a fabricar productes acabats, o en el cas de les mercaderies, es venen directament, i per tant no tenen una llarga durada al magatzem. Al magatzem necessitem tenir un control d’existències. En la comptabilitat existeix el grup 3 però no ens serveix per a portar un control diari, ja que són comptes que s’utilitzen un cop l’any, i per això s’ha de portar el control del magatzem a través de les fitxes de magatzem.

Per cada tipus d’existència obrirem una fitxa.

Les entrades i sortides sempre es refereixen al magatzem i per tant sempre els donem el mateix valor, ja que si no ens trobariem amb problemes del tipus: tenir 0 existències i valors possitius en €.

METODES DE VALORACIÓ D’EXISTÈNCIES: PREU MIG PONDERAT I FIFO

El metode del preu mig ponderat consisteix a asignar a cada producte que es tingui al magatzem com a preu unitari, el preu que resulti de dividir l’import total de tots els articles entre el total d’articles. (exemple pàg 166 del llibre)

El metode FIFO: Consisteix a considerar que els primers articles que hagin entrat seran els primers a sortir. (exemple pàg 167 del llibre)

COMPTABILITZACIÓ DE LES COMPRES D’ENVASOS I EMBALATGES (602) i (406)

Envasos i embalatges: contenidor i protecció del contingut: existeixen tres formes de comptabilitzar aquests envasos i embalatges:

1. Si formen part del producte – per tant no es comptabilitzen
2. `L’envàs en si te ujn valor i per tant ens el cobren i el podem reutilitzar – (602)
3. Ens el venen amb dret a devolució – (406)

exemple cas 2:

100 (600) compra de mercaderies

100 (602) compra d’altres proveïments

36 (472) HP iva suportat

a (400) Proveïdors 236

exemple cas 3: en aquest cas l’iva es comptabilitza igual i es corregeix en el moment de la devolució

100 (600) compra de mercaderies

100 (406) envasos i embalatges amb dret a retornar

36 (472) HP iva suportat

a (400) Proveïdors 236

Per a més exemples veure apunts tema 7 pagines 6,7 i 8.

TRACTAMENT DE LES BASTRETES; PAGAMENTS ACOMPTE (407)

El pagament acompte és la entrega per endavant d’una part de l’import que després sera descomptat. Sempre que s’entrega una quantitat acompte s’ha de fer una factura i un cop satisfet tot l’import una segona factura per la diferencia de l’import de la compra.

exemple: entreguem una quantitat acompte al proveïdor, i posteriorment fem la compra:

……..1………………………………………..25/05/2012…………………………..

1000 (407) Acomptes a proveïdors

180 (472) HP iva suportat

a (400) proveïdors 1180

s/fra num… n/ref num…

……..1………………………………………..25/05/2012…………………………..

3000 (600) Acomptes a proveïdors

360 (472) HP iva suportat

a (407) acomptes a proveïdors 1000

a (400) proveïdors 2360

s/fra num… n/ref num…

 COMPTABILITZACIÓ DELS DESCOMPTES

Els descomptes de la compra simplement els restarem de l’import de compra.

Els descomptes que venen donats de situacions anteriors ens portaran a utilizar els comptes de descomptes:

• (606) descompte sobre compres per pagament inmediat
• (608) devolucions de compres i operacions similars
• (609) Rapels per compres

veure exemples als apunts pagines 9, 10 i 11

Factura: És el document de propietat, implica una compra-venda i per tant una transmisió de la propietat. Les factures es comptabilitzen.

Factura rectificativa: És una factura que ens serveis per corretgir errors en factures anteriors entradades.

Rebut: És el document que acredita que s’ha efectuat un pagament. Els rebuts (pagaments) s’han de comptabilitzar.

DESCOMPTES EN OPERACIONS DE COMPRA VENDA

Descompte comercial: Són els descomptes que no es poden catalogar com a descomptes per volum, descomptes financers, per devolució… La finalitat d’aquests descomptes és afaborir les compres. Els descomptes es pacten i les empreses acostumen a tenir diferents descomptes per a cada client.

Descompte per volum:

• Rappel: és un descompte per volum dins un periode de temps concret. El descompte es fa posteriorment a les vendes acumulades en un interval de temps. El descompte es pot aplicar a la seguent factura.
• Bonificació: és un descompte per volum de compra en una unica factura, i el descompte s’aplica en aquesta mateixa factura.

Descomptes financers:

Descomptes per devolució, defectes de qualitat, incompliments de termini…

VALORACIÓ DE LES COMPRES SEGONS EL PREU D’ADQUISICIÓ:

Les compres es valoraran tenint en compte el principi del preu d’adquisició, que determina que al preu de l’article s’hi han de sumar tots els costos afegits fins que aquest entra al magatzem.

LES RETENCIONS (473)

les retencions son avançaments de diners a hisenda. En determinades activitats economiques hisenda obliga a prensentar factures amb retencions, això vol dir que el client deixa d’entregar una determinada quantitat de diners al creditor per a entregarla a hisenda.

LES COMPRES

LES LLETRES DE PAGAMENT

Signar una lletra de canvi indica el compromís màxim de pagament. Les lletres de canvi, tenen uns comptes propis:

• 523 Efectes a pagar a curt termini
• 173 Efectes a pagar a llarg termini
• 401 Proveïdors, efectes comercials a pagar
• 410 Creditors, efectes comercials a pagar

L’EMPRESA COMERCIAL: compra de mercaderies (600) i venda de mercaderies (700)

És l’empressa qeu compra per tornar a vendre el producte sense que hagi patit cap modificació. Tot i que les mercaderies són coses fisiques el pla comptable ens diu que les hem de comtabilitzar com a servei o despesa. Els assentaments de compra de mercaderies i els de venda de mercaderies són comptes de patrimoni net.

Consta de 5 apartats:

• Marc conceptual: definicions més generals: Principis comptables, que són les normes més generals.
• Normes de registre i valoració.
• Comptes anuals (explica els 5 comptes)
• Quadre de comptes.
• Definicions i relacions comptables.

Grups del quadre de comptes:

• grup 1 finançament bàsic
• grup 2 actiu no corrent
• grup 3 existències
• grup 4 creditors i deutors per operacions comercials
• grup 5 comptes financers
• grup 6 compres i despeses – tots els comptes d’aquest grup s’hauran de passar a compte de resultats
• grup 7 vendes i ingresos – tots els comptes d’aquest grup s’hauran de passar a compte de resultats
• grup 8 despeses imputades al patrimoni net
• grup 9 ingresos imputats al patrimoni net

Modificatius: hi ha canvis en el patrimoni net
Permutatius: no hi ha canvis en el patrimoni net

L’actiu és la part possitiva del patrimoni.
El passiu és la part negativa del patrimoni.
Actiu – Passiu = Patrimoni net
A – P = PN
A = PN + P

Equació fonamental de la comptabilitat

A = PN – P

La comptabilitat te dos tipus d’utilitat, la utilitat interna i la utilitat pública.

UTILITATS DE LA COMPTABILITAT:

La utilitat interna és necessària per a la pròpia empresa.
La utilitat pública és informació pública que es troba en el registre mercantil i pot ser sol•licitada per qualsevol persona.
Els comptes s’han de publicar cada any i poden estar certificats per un auditor.

Tenen el nom de llibres, però mica en mica van passant a suport informàtic. Cada llibre és un registre on anotem els registres d’una empresa.

LEGALITZACIÓ DELS LLIBRES COMPTABLES:

Amb els llibres amb format de llibre, s’hi ha de possar un segell abans de començar-lo. En els llibres amb suport digital a final d’any s’ha d’imprimir, encuadernar i es possa el segell després. Hi ha un marge de 4 mesos un cop acabat l’exercici per a fer-ho. En el cas que ens adonessim que hem comés un error ho hauriem de corretgir a final del proper exercici. Amb el nou sistema informàtic és molt més facil, ja que fins al moment d’imprimir-ho es poden fer canvis. Un cop imprés i legalitzat ja no es podràn fer canvis.

S’han de conservar els documents comptables durant un mínim de 6 anys, ja que els delictes econòmics prescriuen en un temps concret.

Els llibres comptables no es poden llençar, s’han de destruir.

EL BALANÇ:

És un model oficial que informa del patrimoni d’una empresa en un moment determinat. Hi ha un model oficial.

El pla general comptable és la llei que diu com ha de ser un balanç.

En un balanç hi hem de posar els fets comptables, ja siguin modificatius o permutatius. Els fets incomptables no ens afecten per a res.

 EL LLIBRE DIARI:

Cada anotació que fem en el llibre diari és un ASSENTAMENT.

Cada FET ha de tenir el seu ASSENTAMENT en el LLIBRE DIARI.

Per a saber si un element va a la columna de la dreta HAVER o de l’esquerra DEURE del llibre diari ens hem de fixar en:

- Si el fet augmenta

- Si el fet disminueix.

Si el fet augmenta anirà a la mateixa columna que al balanç.

Si el fet disminueix anirà a la columna inversa que al balanç.

Com corretgir un error al llibre diari? ja que no podem fer tachades ni utilitzar tipex: Primer de tot ho corretgirem al llibre diari i seguidament farem el traspàs al llibre major. Per exemple si comprem maquinaria i ho paguem en efectiu, però al passar-ho al diari, ens confonem, i en lloc de possar “a caixa” al haver, hem possar ”a bancs c/c” al haver. Per corretgir-ho farem el seguent assentament: al deure hi possarem “bancs” i “caixa” al haver.

LLIBRE MAJOR:

Al llibre major hi posarem una còpia del que hi ha al llibre diari. No podem canviar cap data ni cap concepte. Cada vegada que hi ha un moviment al llibre diari s’ha de posar al llibre major.

Prenent l’exemple anterior de llibre diari farem les contes de cada concepte nou que ens anem trobant:

Un cop arribats a aquest punt, si ens demanen el balanç a dia 20.11.10 anotarem els ultims saldos de cada fitxa fins aquest dia:

EL
ELS COMPTES ANUALS:

Hi ha cinc documents que formen part dels comptes anuals:

• Balanç
• Perdues i guanys (resum dels augments o disminucions del patrimoni net)
• Canvis en el patrimoni net (diferencia entre l’inici i el final de l’exercici)
• Fluxos d’efectiu (informa sobre el moviment dels diners)
• Memòria (Dosier per ampliar i complimentar l’anterior)

Un cop feta tota la comptabilitat de l’any s’han de redactar aquests cinc documents.

Els comptes anuals estan pensats per a ser públics, la mateixa empresa els pot penjar a internet o es poden consultar al registre mercantil.

Per a que siguin crehibles han de ser auditoriats, amb la signatura del auditor.